Relat eròtic – Ofegada de plaer per la quarantena

with No hi ha comentaris

La ciutat mai havia lluït tan silenciosa. És una de les consequències de la quarantena: Fer callar una ciutat que sempre està tan viva com la sang que bombeja per les meves venes.

Igual ho viuria diferent si no em trobés travessant aquests dies sense la meva parella, qui per una trista coincidència, es troba a casa dels seus pares, a la ciutat veïna però ara tan llunyana i he de passar aquests dies sola, sense notar i sentir la seva olor i el seu cos.

No sé què m’embogeix més, si la seva absència o la seva presència, perquè tenir-lo a prop em fa sentir fam de sexe …

El sexe telefònic l’hem explotat fins al cansament; amb textos, amb trucades, amb videotrucades pujades de to, amb vídeos i àudios… No obstant això, no se sent igual i la meva mà no es pot comparar amb sentir de la seva pell cremant damunt meu.

El que també m’ha fet la quarantena és generar els records més vius que he tingut mai

Em puc trobar al llit de la habitació o a la cuina i, de sobte, em sento vivint una cosa que ja va passar, com si la meva memòria, no molt bona, hagués millorat de cop.


Un record recurrent que tinc és l’última vegada que vam estar junts abans que el Jordi fora a visitar els seus pares i es declarés la quarentena. Aquest record m’envaeix especialment quan estic a la cuina, perquè aquell dia cuinavem junts. Vam beure algunes copes de vi, augmentant la calor dels nostres cossos, fent que la proximitat cremés i excités en parts iguals.

Quan ens tocàvem, alguna cosa en el meu entrecuix demanava desitjos. Quan ens besàvem, podia notar el seu membre clavat fort intentant travessar la poca roba que portava, mentre m’abraçava amb tanta força que em feia sentir ganes de ser devorada

quarantena

Teníem gana, però de carn humana, la carn de l’altre

Just aquí, a la cuina, vam començar a despullar-nos. Em va treure la camiseta i suaument va deixar caure les meves calcetes propiciant que caiguessin als seus peus per recollir-les mentre es submergia en el plaer que es troba ben protegit enmig de les meves cames, recorrent, llepant i fregant contra la seva llengua el meu clitoris inflant.

El vaig agafar dels cabells i mentre el pressionava fort contra mi, el Jordi va seguir llepant i xuclant, fins a fer-me arribar a l’orgasme clitorià més intens que recordo, notant com els musculs de la meva vagina tenien convulsions incontrolades.

El record és tan viu que sols de pensar-hi encara el noto allà engenollat i abraçat a les meves natges disfrutant de donar-me plaer

En acabar els meus espasmes clitorians i agafar aire, vaig convidar al Jordi a aixecar-se i seure a la única cadira de la cuina que tenim, i sense que se’n adonés, el vaig lligar amb el seu cinturó

Sense poder moure’s, em vaig deixar a mercè de la font del seu plaer. Vaig apropar el meus llavis al seu membre mullat i me’l vaig posar sencer dins la boca notant com es feia mes dur. Em va agafar del coll, estrenyent-me fort i va començar a pujar i baixar, pujar i baixar, pujar i baixar, fent que el devorés cada cop més i creuant mirades amb un somriure vertical fins que va arribar al climax del seu plaer que, amb molt de gust em vaig empassar

Es va quedar inmobil durant uns instants

I en recuperar la mobilitat em va alliberar de la quasi mortal abraçada i vaig poder respirar bé i besar-lo amb passió, notant el regust dels nostres fluids entremesclats que m’augmenten encara més l’exitació

De sobte el Jordi em va agafar en braços i mentre continuava besant-me, em va asseure al banc de la cuina i allà mateix vam fer l’amor fins arribar al meu orgasme preferit, el vaginal… aquell que fa que el meu cos voli de plaer… Un orgasme que no es facil de trobar pero si possible i jo se com arribar-hi


En definitiva, certament, crec que l’assoliment més important de la quarantena ha estat fer-me reviure això una i altra vegada, pas per pas, sentint-me fins i tot ofegada per les seves mans i la seva boca, sentint-lo per l’entrecuix, sentint-lo dins meu, sentint una cremor al pit com sols ho sento quan estic amb ell


Quan acabi la quarantena i puguem tornar a veure’ns, el primer que vull fer és repetir aquell dia. No el sopar, ni el menú que ni tan sols recordo, però si el moment agosarat i placenter i aquesta vegada inclouré una de les meves joguines com a regal de benvinguda,

Perque cada relació sigui excelent però diferent!!

Fi.

Comparteix
Share

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.